Inici / Cultura i oci / Xàtiva prepara la commemoració dels 40 anys de la inauguració de la Pedra dels Maulets
DSC01755_WEB

Xàtiva prepara la commemoració dels 40 anys de la inauguració de la Pedra dels Maulets

Hui s’han presentat a l’Ajuntament els actes organitzats per a la commemoració del 25 d’abril, entre els quals destaca la intervenció de Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic

Xàtiva, 12 d’abril de 2018.- Aquest matí, el regidor de Cultura, Jordi Estellés, i Sònia Caparrós, en representació de la Comissió del 25 d’abril, han presentat els actes que s’han organitzat per commemorar aquesta destacada efemèride de la Batalla d’Almansa. Enguany, a més a més, es dóna la circumstància que s’acompleixen quaranta anys des de la instal·lació del monument commemoratiu. La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix aquest monument, un monòlit en homenatge als defensors de Xàtiva i dels furs valencians durant la Guerra de Successió que està situat a la plaça de Sant Francesc. Amb tal ocasió, el manifest que es llegirà en l’acte central junt al monument correrà a càrrec de Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià.

El regidor Estellés ha destacat que “aprofitarem l’efemèride del quaranta aniversari per reunir a alguns protagonistes polítics municipals d’aquells anys a mena d’homenatge”. Estellés també ha exposat l’increment d’entitats que s’integren en la comissió del 25 d’abril, les quals, a més de l’Ajuntament, són l’Escola de Dances de Xàtiva, la colla de dolçainers i tabaleters la Socarrada, la Muixeranga de Xàtiva, el sindicat de treballadors de l’ensenyament STEPV, els Miquelets del Regne de València, Escola Valenciana, Amics de la Costera, el Consell de la Joventut de Xàtiva i Xateba. Per la seua banda, Sònia Caparrós ha comentat que “el fet d’institucionalitzar l’acte li dóna el prestigi que li correspon a aquest homenatge”. La representant de la comissió ha afirmat que “encara queden camps per llaurar com la normalització total de la llengua o el finançament just”. Com a novetat, l’acte arrancarà a la plaça del Mercat, on hi haurà un esmorzar d’encontre entre les diverses entitats organitzadores.

La Pedra dels Maulets és l’únic monument de tot el País Valencià dedicat als maulets. Consisteix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripció que diu: “Als maulets per l’heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978”.

La Pedra va ser instal·lada el 1978 en la plaça de Sant Francesc a instàncies de l’Ajuntament. La seua inauguració va coincidir amb la commemoració de la caiguda i posterior incendi de la ciutat en mans de les tropes de Felip V, el 18 de juny. Va acudir Josep Lluís Albinyana, aleshores president d’allò que constituiria l’embrió de la posterior Generalitat Valenciana, i les autoritats locals, encapçalades per Manuel Casesnoves, el què després seria, el primer alcalde democràtic de Xàtiva.

Durant la breu existència del monument, aquest ha patit diferents agressions. Tot i això, amb el temps, el fet que la Pedra siga un dels pocs monuments dedicats als maulets, l’ha convertit en un símbol de la resistència arreu del món.

En els darrers temps s’organitzen tots els anys en la Pedra dels Maulets diferents actes, coincidint amb el 25 d’abril i el 17 de juny, promoguts per associacions culturals i partits polítics de Xàtiva, que agrupats en una comissió han permés que es realitzara aquest acte i no caiguera en l’oblid. Al 2016, amb la col·laboració del nou govern de la ciutat, s’aconsegueix que aquesta commemoració passe a ser un acte institucional.

PROGRAMA D’ACTES

Tallers per a tots els públics i esmorzar d’encontres a la plaça del Mercat des de les 10:00h fins les 13:00h

Inici desfilada i dansà a les 11:00h des de la Plaça del Mercat

Acte central a les 12:00h a la Porta de Sant Francesc amb la participació del grup “BARBARITATS”

Manifest a càrrec de JOSEP LLUÍS ALBINYANA I OLMOS

Primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià

La Història

El dia 25 d’abril de 1707 va ser una data crucial per al futur i la configuració dels Regnes de la Corona d’Aragó. És en aquella data quan l’exèrcit borbó comandat pel duc de Berwick (noble anglès al servei de França), al front de tropes castellanes i franceses, derrota al comte de Galway (noble hugonot francés al servei d’Anglaterra), comandant les tropes aliades, formades majoritàriament per anglesos, holandesos i portuguesos, a la batalla d’Almansa.

La batalla d’Almansa es va produir durant el conflicte internacional de la Guerra de Successió quan, en novembre de 1700, la mort del darrer rei de la Casa d’Àustria, Carles II, va provocar un enfrontament que posaria en joc l’hegemonia d’Europa entre les dues grans potències del moment, els francesos i els austracistes.

El testament de Carles II determinava que la corona d’Espanya passava al nebot-nét del rei de França, Felip d’Anjou. Això va provocar la reacció dels anglesos, que no consentiren de cap manera una aliança francoespanyola. S’inicià així un conflicte que va durar quasi 14 anys i del qual van participar els principals països d’Europa.

La batalla d’Almansa no fou decisiva per al fi del conflicte internacional, però sí obrí les portes cap al Regne de València. Com a conseqüència d’aquesta batalla, el Regne de València fou ocupat per les tropes borbòniques, encara que els furs quedaren abolits, junt amb els d’Aragó, després de la publicació dels Decrets de Nova Planta.

Per als valencians i valencianes, Almansa simbolitza la derrota en majúscules. L’aclaparadora desfeta que les tropes aliades van patir en terres castellanes el 25 d’abril de 1707 va salvar la causa borbònica en la Península i va significar el final del Regne de València i la seua annexió a la Corona de Castella, amb la conseqüent anihilació del sistema polític que havia regit des de temps de Jaume I. La batalla d’Almansa, però, no va marcar el final de la guerra a terres valencianes. Aquesta es perllongarà durant quatre anys més, amb constants enfrontaments entre l’exèrcit ocupador i els miquelets. De fet, per tot el territori de la Corona d’Aragó hi va haver batalles decisives i molts altres escenaris de la guerra.

Després de la batalla, l’exèrcit borbó es va dividir en dues unitats,una d’elles es va dirigir al front del propi Berwick cap a València per Requena, i l’altra, al front d’Asfeld, també cap a València, però pel camí de Castella, és a dir, travessant el camí natural de Castella a València en plena comarca de la Costera. Així arribarien a Xàtiva les tropes de Felip V, iniciant el seu atac el 22 de maig des del raval de les Barreres. El resultat va ser un càstig i un acarnissament del qual no es tenia memòria en Europa: expulsió dels seus habitants, confiscació de tots els seus béns, bombardeig de la fortalesa sense defensors i el saqueig i incendi de la ciutat. Un càstig que pretenia esborrar Xàtiva per sempre, fins i tot quan s’autoritza la seua repoblació on la imposició reial va ser la de intitular la nova ciutat com a Nueva Colonia de San Felipe.

Et pot interessar

aerea castell

9.372 persones visiten el Castell de Xàtiva durant la Pasqua

La xifra suposa un increment del 27,3% respecte al passat any Els Museus de Xàtiva …