Alertes
Inici / Cultura i oci / Xàtiva, Énguera, Cullera i Requena sumen esforços en un projecte d’investigació arqueològica
_WEB

Xàtiva, Énguera, Cullera i Requena sumen esforços en un projecte d’investigació arqueològica

Aquest matí s’ha signat un conveni per a la creació del grup de treball Arqueologia Xúquer-Cabriol

Xàtiva, 29 de novembre de 2018.- Aquest matí, el Museu d’Arqueologia de l’Almodí ha acollit l’acte de signatura del protocol general d’actuacions en virtut del qual Xàtiva, Énguera, Cullera i Requena estableixen el grup de treball Arqueologia Xúquer-Cabriol que desenvoluparà activitats aquest camp i altres disciplines auxiliars. El punt en comú que motiva aquesta sinergia és, a banda del ric patrimoni cultural de les quatre ciutats, la presència en elles de jaciments arqueològics singulars.

Com s’ha dit, l’àmbit principal del grup de treball és l’arqueologia, però la intenció és treballar en camps afins com l’etnologia, la historiografia o l’estudi del territori. Tots quatre ajuntaments pretenen impulsar un conjunt d’accions d’àmbit tècnic i acadèmic que desenvolupen, estudien i analitzen àrees com ara l’estudi del territori i del poblament, la ceramologia, els processos productius antics, la xarxa viària antiga, l’etnologia, la didàctica, l’estudi de fonts antigues, la conservació del patrimoni, la història, l’anàlisi artístic i, fins i tot, la turística o d’animació cultural dins del context que els envolta.

Per què Xúquer-Cabriol? El riu Xúquer, els seus afluents i la xarxa de camins tradicionals, que en alguns casos troba els seus orígens en la protohistòria peninsular, constitueixen els eixos vertebradors del poblament antic d’aquests municipis. Pel que fa a l’àmbit de l’arqueologia, els quatre municipis compartien frontera amb la regió ibèrica de l’Edetània, al nord i a l’est, segons s’ascendeix aigües amunt del riu Xúquer. El desenvolupament d’estudis en aquest àmbit geogràfic facilitarà la comprensió de conceptes fonamentals per a l’arqueologia: frontera, límits, permeabilitat i influència cultural, des de moments tan primerencs com l’Edat del Bronze, fins a l’Edat Mitjana amb la creació de la Governació dellà de Xúquer o la institució de la província de Xàtiva durant el trienni liberal.

Els quatre municipis han conservat i proporcionat restes materials i culturals que permeten el coneixement del període de la colonització fenícia i la seua vinculació amb la gestació i desenvolupament de la cultura ibèrica. El municipi de Cullera va desenvolupar un paper clau com a desembocadura del riu Xúquer i port fluvial d’arribada de naus procedents de tota la Mediterrània. El riu, junt als seus afluents, va ser una via de comunicació i comerç que vertebrà el territori objecte d’estudi.

En el terme de Requena destaca el conjunt de cellers rupestres, amb especial protagonisme del jaciment de Las Pilillas, on es documenta una de les primeres produccions de vi als segles VII-VI a. C.

A Xàtiva, es localitza un jaciment clau per a la gènesi de la cultura ibèrica, la Solana del Castell, on es documenta un nucli habitat des de l’Edat del Bronze, passant pel Ferro fins a la cultura ibèrica, complementat amb el paratge que l’envolta, que ha estat habitat des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. S’ha de destacar que la ciutat ibèrica de Saitabi és considerada per les fonts clàssiques com la capital de la regió ibèrica de la Contestània.

Pel que respecta a Énguera, es documenta la presència d’un nucli urbà, capital d’un territori propi, encara que depenent de la capital Saitabi, que s’estén des de la Serra de la Plana fins als primers estreps de la Muela de Cortes.

Et pot interessar

Agenda desembre-18

Agenda cultural de Xàtiva. Desembre 2018

EXCM.  AJUNTAMENT  DE  XÀTIVA  –  REGIDORIA  DE  CULTURA PROGRAMACIÓ   DESEMBRE   2018 . E X P O …