Alertes
Inici / Cultura i oci / Arxiu Municipal de Xàtiva: Document del mes
Fotografia de la Porta Ferrissa del Castell vista des de la Porta Forana. Ca. 1915. Autor: V. Barberà Masip.

Arxiu Municipal de Xàtiva: Document del mes

Des de l’arxiu municipal de Xàtiva proposem una iniciativa per tal de difondre alguns dels nostres documents històrics. Al llarg de l’any es pretén publicar una ressenya que anomenarem “Document del mes”. Coincidint amb alguna efemèrid tractarem de donar a conéixer alguns aspectes de la nostra història, a través dels documents custodiats al nostre arxiu. Voldríem començar aquesta sèrie de publicacions amb el principal símbol de la nostra ciutat: el Castell, ja que en gener de 1244 Jaume I posa setge a la ciutat de Xàtiva.

Les principals fonts ens parlen de la seua presència des de l’antiguitat i, el que ens sembla més important, d’una pervivència i continuïtat, que arriba fins als nostres dies. No és gens estrany que una construcció civil tan important des d’un punt de vista polític, militar i urbanístic siga un símbol local, però al nostre cas ha arribat a ser un símbol inherent a la projecció turística i cultural de la nostra ciutat.

Després de la conquesta de Jaume I, al 1244, Xàtiva era una vila reial (no serà fins l’any 1347 quan el rei Pere IV li atorgarà el títol de Ciutat), la qual estava gestionada pel govern local. En canvi, el castell era propietat del rei i formava part de la Batlia reial, sent la figura de l’Alcaid, nomenat pel rei, qui governava el castell. Sembla que ja al segle XIV els alcaids del castell no residien al mateix, en temps de pau sobre tot, sinó que un sots-alcaid curava de la fortalesa. El càrrec d’alcaid del castell de Xàtiva n’era un dels més importants de tot el regne, tenia el sou més elevat i tenia autoritat per damunt de la resta d’alcaids de la Governació d’Enllà lo Riu Xúquer. Malgrat la diferència de gestions, la ciutat no estava lliure de tota responsabilitat amb el seu castell, com mostra un privilegi del conqueridor -datat a 1276- a favor dels prohoms locals donant-los permís d’accés al castell amb l’objectiu d’inspeccionar el seu estat i manteniment.

Bona prova de l’esforç xativí per mantenir aquest element urbanístic local és seu manteniment continuat. Clarament, aquest és més exhaustiu en temps de guerra, mentre que a la pau sols s’abordaven les intervencions més urgents -la major part d’aquestes reformes han sigut publicades per Agustí Ventura (1998), i es troben documentades a l’Arxiu del Regne de València-. Aquestes reformes també van suposar modificacions de la seua morfologia, com torres semicirculars, les albarranes, etc. Les més intrusives van ser les darreres, promogudes pels diferents propietaris privats que adquiriren el castell des de 1870. Exemple d’aquestes intervencions són els espais centrals, ocupats actualment pel restaurant, recepció, la torre de guarda de l’entrada i l’actual porta coronada amb les armes reials.

En aquesta fotografia vegem la coneguda com «porta ferrissa», actualment la porta principal d’entrada al castell. Segons el cronista local Agustí Ventura, l’entrada a la fortalesa estava composta per dues portes franquejades per llenços de muralla, formant així, una barbacana a mode de corredor. La porta exterior rebria el nom de «porta forana», dinamitada amb altres restes del castell per les tropes franceses aquarterades en Xàtiva, baix ordre del general Suchet. La construcció d’aquest element defensiu està registrada a les primeries del segle XV (Ventura 1998: 232), emperò encara hi resten els seus fonaments al llenç de mur.

Per finalitzar, ens agradaria recalcar la importància del castell com a símbol per als xativins i les xativines. Des que tenim dades, l’escut de la ciutat i, per tant, la seua representació simbòlica, era el castell, diferenciat de la resta per estar representats dos castells en un. Malgrat la seua difícil vida, la fortalesa mai s’ha desvinculat completament dels ciutadans de Xàtiva. Fins i tot amb l’arribada de la temuda modernitat, on gran quantitat de monuments quedaren abandonats, va aconseguir sobreviure en mans privades, encara que suposara la seua extrema modificació. Avui en dia el Castell és el principal monument de la ciutat, el qual no sols segueix sent l’element definidor del paisatge cultural xativí, sinó també la nostra imatge turística i promocional, i el recurs turístic més visitat de la ciutat.

Bibliografia

Per a més informació sobre el castell, vegeu la publicació d’Agustí Ventura Conejero (1998). El Castell de Xàtiva. Xàtiva: Matéu impresores, S.L.

Et pot interessar

El Concurs de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva atorga els premis de la categoria de vent-metall

La cita continuarà aquest cap de setmana amb l’especialitat de corda fregada Xàtiva, 26 de …