XÀTIVA COMMEMORA EL 450 ANIVERSARI DE LA MORT D’HONORAT JOAN
L’Ajuntament posa en valor la figura de qui va ser home de confiança de Carles V i preceptor de Felip II
Xàtiva, 10 de juny de 2016.- La Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Xàtiva pretén al llarg de la present legislatura propiciar polítiques de recuperació i difusió de l’obra de personatges locals d’importància intel·lectual, social o artística, les seues biografies o el context històric en què van viure. Aprofitant efemèrides com els aniversaris del naixement, mort o dates d’importància simbòlica d’aquestos fills il·lustres, es vol propiciar el reconeixement de la ciutat que els va veure nàixer o els va acollir. Per això, aquest matí s’han presentat els actes de commemoració del 450 aniversari de la mort d’Honorat Joan en una roda de premsa en què han participat l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; el regidor de Cultura, Jordi Estellés i el programador cultural, Juli Verger.
El regidor va fer un repàs per la sèrie d’actes previstos en el marc d’aquesta commemoració. Aquesta vesprada arranca el programa amb un concert de música del Renaixement, a les 20h, a l’espai cultural Sant Domènec, a càrrec de la Capella d’Art Músic. A més a més, entre les iniciatives emmarcades en els actes d’homenatge a Honorat Joan figura l’edició d’un cartell commemoratiu, el disseny d’un logotip de l’aniversari, concerts, conferències o exposicions.
També s’editaran una biografia del personatge i un recull de les conferències que es produïsquen en el marc d’aquest cicle. Així mateix, s’instal·larà una placa per senyalitzar la casa nadiua d’Honorat Joan, es substituiran les plaques indicatives del carrer que té dedicat a la ciutat i s’organitzarà un intercanvi cultural entre la Seu de Xàtiva i l’arquebisbat del Burg d’Osma.
Honorat Joan, preceptor de prínceps
Honorat Joan Tristull, naix entorn a 1507. El seu pare pertanyia a la il·lustre família dels Juan o Joan, concretament a la rama assentada a la ciutat de Xàtiva. Joan es va establir a València per continuar la seua carrera. Després d’una formació inicial al Cap i Casal, es trasllada en 1522 a Lovaina on va tenir de tutor a Lluís Vives.
En Flandes, perfecciona els seus coneixements de matemàtiques, filosofia, dret, teologia i política i especialment en llengua llatina i grega. Torna a Espanya en 1530. Després d’un breu servei d’armes, l’emperador Carles I el posa al servei de la Corona com a preceptor del príncep, qui després seria el rei Felip II.
Finalitzada l’educació del príncep, continua en la Cort com gentilhome de l’emperador i integrant de la Casa del Príncep, fins que en juliol de 1554 va ser nomenat preceptor de l’infant Carles.
Per millorar les seues retribucions li se va oferir la via d’ordenar-se sacerdot, celebrant la seua primera missa a l’estiu de 1559. En 1564 fou nomenat bisbe de la diòcesis d’Osma, alternant tasques episcopals amb les de mestre i amic del príncep, fins l’any del seu traspàs, en 1566.
