Xàtiva prepara una gran exposició antològica sobre l’obra de l’escultor Andreu Alfaro
L’exposició es presentarà el proper dijous en l’Edifici de Turisme #VisitComarquesValència de la Marina Real Juan Carlos I
Xàtiva, 2 de març de 2020.- Dijous que ve 5 de març, a les 17:30h, en l’Edifici de Turisme #VisitComarquesValència de la Marina Real Juan Carlos I de València, tindrà lloc la presentació de l’exposició “Alfaro a Xàtiva. Diàleg amb la Història”. Es tracta d’una magna exposició que recollirà una mostra de les millors peces escultòriques d’Andreu Alfaro en alguns dels més emblemàtics enclavaments i edificis històrics de la ciutat de Xàtiva. L’exposició s’obrirà al públic al començament d’abril i es podrà visitar fins a meitats de juliol.
La mostra que ara es presenta vincula l’obra de l’escultor Andreu Alfaro amb la ciutat de Xàtiva. Aquest reconegut artista valencià sentia una gran atracció per la història de la Humanitat, per civilitzacions ja desaparegudes i per la seua rica cultura. La història de Xàtiva guarda també un ric llegat, amb exemples de diversos estils arquitectònics, donant lloc a un entorn propici per a l’arribada de l’escultura minimalista d’Andreu Alfaro.
Ocupant alguns dels edificis històrics més representatius de la ciutat, aquesta gran exposició també buscarà apropiar-se del carrer amb la instal·lació d’algunes peces de gran format en l’espai públic pròxim a aquests citats edificis.
La presentació de l’exposició “Alfaro a Xàtiva. Diàleg amb la Història” serà a càrrec del prestigiós dissenyador Andrés Alfaro Hoffmann, fill de l’escultor, de l’arquitecte Pablo Camarasa i de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà.
Andreu Alfaro (València, 1929 – 2012) va ser un escultor de formació autodidacta, que va iniciar la seua activitat artística a la fi dels anys cinquanta amb una escultura d’herència constructivista per a desenvolupar, en les tres dècades següents, una obra canviant i diversificada però fidel a certes concepcions bàsiques: l’assimilació en la creació artística de la metodologia dels processos i materials industrials, una vocació sintètica en la forma i el convenciment que l’escultura ha de recuperar el seu caràcter públic i commemoratiu. És considerat com una de les figures clau de l’art valencià del segle XX.