La catalana Mercè Cabrera Fosch guanya el premi de narrativa Blai Bellver de Xàtiva amb “La pau que ens ofegava”

El menorquí Damià Rotger Miró ha aconseguit el premi de poesia Ibn Hazm amb el poemari “Natura Elemental”

El premi Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació ha quedat desert

 

Xàtiva, 24 de setembre de 2024.- L’Ajuntament de Xàtiva ha donat a conèixer els guanyadors dels XXXVII Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, que s’entregaran la propera setmana en un acte públic a la capital de la Costera i que compten amb la col·laboració de l’editorial Bromera.

El premi Blai Bellver de Narrativa, dotat amb 10.000 euros, ha recaigut en la catalana Mercè Cabrera Fosch pel seu treball “La pau que ens ofegava”, una història que té lloc en un entorn industrial a la Barcelona de la postguerra espanyola, enmig del soroll dels telers i de l’olor de llana, on es desplega una història d’amor i de traïció però també de recerca de la llibertat personal.

Mercè Cabrera Fosch (Sabadell, 1967) és llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de ser escriptora, ha treballat en el món de la traducció independent durant més de vint anys en diferents especialitats. Ara treballa a la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la mobilitat internacional. La pau que ens ofegava és la seva primera novel·la publicada i premiada.

D’altra banda, el premi Ibn Hazm de Poesia dotat amb 4.000 euros ha sigut per al poemari Natura Elemental, del menorquí Damià Rotger Miró un llibre que reflexiona entorn de la correspondència entre el llenguatge i l’entorn. La poetització de la mirada, no com a acte d’albir, sinó com a gesta creadora, mirar “el mirar”. Compta amb versos profunds, de còmputs i mètrica clàssica i també desfermada, on el poeta entra en l’ànima de les coses per multiplicar una existència i entendre com l’espai habitable ens retorna, també, la mirada.

Damià Rotger Miró (Ferreries, Menorca, 1981) és tipògraf, docent i poeta. És autor del conte juvenil El país dels rellotges, (premi Francesc d’Albranca) i dels llibres de poemes Grams de tu (segon premi Illa de Menorca 2015), Lletrescades (2016), 482 mm (2018), Arèola (premi Bernat Vidal i Tomàs 2019), Llibre d’esvalots (2021), Umbilical (2023) i Calls al gest (2023). Els seus poemes s’han publicat en diferents antologies i s’han traduït al castellà, l’anglès, l’italià i el polonès. També és vocal per les Illes Balears de l’Associació d’Escriptors amb Llengua Catalana (AELC) i des de 2023 assessor tipogràfic de la prestigiosa editorial Campgràfic. Com a tipògraf és professor de disseny tipogràfic, història de la tipografia i projectes editorials a EDIB, i autor de més d’una dotzena de noves famílies tipogràfiques, amb les quals ha obtingut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals, exposant els seus treballs a llocs com ara Mallorca, Barcelona, Amèrica, Madrid, França, Xina, València, Rio de Janeiro o Alemanya.

Respecte al premi d’assaig i investigació Carlos Sarthou, s’ha declarat desert degut a que cap de les obres presentades reunia la qualitat investigadora ni el rigor científics suficients per a atorgar aquest reconeixement. El jurat ha volgut aclarir que alguns dels treballs no complien els mínims criteris per a ser considerats treballs d’investigació i altres, malgrat ser meritoris, es trobaven en un estat inicial de la mateixa.

Cal recordar que aquesta edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva s’han presentat un total de 92 obres de 85 persones diferents: 47 treballs al premi de narrativa Blai Bellver, 41 al premi de poesía Ibn Hazm i 4 al premi s’assaig i investigación Carlos Sarthou.

L’acte de lliurament tindrà lloc el proper divendres 4 d’octubre, a l’espai cultural de l’ex convent de Sant Domènec. La cita està emmarcada en els actes de celebració pel centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, i comptarà amb l’espectacle “Rosa de paper” (Cia. Marroch). Es tracta d’un espectacle inspirat en la vida del poeta de Burjassot, posant l’accent en la seua trajectòria artística com a poeta, traslladant a través del moviment la temàtica principal que Estellés utilitzava en els seus versos. L’estètica i la posada en escena està inspirada en un dels seus poemes més emblemàtics ”Rosa de Paper”. Una peça dinàmica plena d’emoció en la qual la música i l’escenografia cobren un pes especial, fent que l’espectador experimente diferents emocions.

TAMBÉ ET POT AGRADAR ...